|
Potser ens hauríem de preocupar
si totes les coses que hauríem d’haver resolt
no les hem resolt encara.
Poc a poc se’ns ha anat acumulant la feina
i tot està per fer.
Les promeses, sobretot les que mai ens vam dir,
de tan secretes, de tan callades.
Encara s’han de complir
si és que s’han de complir algun dia
Que mai hem plantat cara als nostres somnis
Però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps
Què volem ser
Què volem dir
Què volem ser
Si ho tenim clar
Com ho hauríem de fer?
Amb qui podríem comptar?
Comptes amb mi? Compto amb tu?
Sí, potser ens hauríem de preocupar
De fet, jo em preocupo
I de vegades tinc por
Però de sobte, com qui no vol la cosa
D’un dia per l’altre me’n oblido
I a la llarga, què vols que et digui
Al final de tot, no sé com, ni gràcies a què
Ni per quin estrany mecanisme
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento
Em tranquil•litza, no sé com però em tranquil•litza
Estic tranquil
Tranquil..... |
